ADRET, A adj.
Qui és dotat de bona conformació corporal, ben complexionat.
"Dexaren Oliba, comte de Rossello e Cerdanya, qui era jerma del comte mort, per causa que no era adret de sos membres, e havien mester senyor e capita per los moros qui ls estaven vehins." Turell, Gabriel Record 53
"... el asaya si s poria levar e en so q el ho aseya si s troba si sa e adret con si el anch no agues aut mal al yorn de sa vide..." Sant Grasal MS. de G. Reixach, f. 128 v
"Molts homens, Senyer, si han fill o filla qui no sia sencer o adret de sos membres, enans lo us daran..." Llull, Ramon Llibre de Contemplació 5, cap. 91
"E de usar, o recorrer a persones qui n usen, o dar fe en ahuyrs, ço es trobaments, volaments, cants o gests de ocells, en gest, sguart o encontra de hom o de fembra, adret o diforme, ..." Eiximenis, Francesc (?) Cercapou 48, primer punt, cap. primer
| | |